Barcelona 19 de juny de 2023.

DÈFICIT DE COMPRENSIÓ LECTORA… O NO

Fa uns dies van saltar totes les alarmes: les nostres criatures tenen un dèficit de comprensió lectora… i ara tothom busca-raons i motius.
És ben curiós que els governs que durant anys han exclòs les humanitats i la filosofia dels programes formatius, ara es posin les mans al cap. És molt normal que si no formes en esperit crític el que acabes tenint és personal sense criteri propi. El coneixement és acumulatiu i com tota experiència determina allò que tard o d’hora ets. Si l’ensenyament és dirigista, si els títols elegits com lectura obligatòria no són ni atractius ni estimulants tens una gent analfabeta cultural i sense una ànima critica vers allò que es posa davant dels ulls.
Són molts anys de buscar ramat d’ovelles acrítiques i ara que sembla que ho han aconseguit es adonen que per no entendre, no entenen ni les directrius que se’ls imposa.
Paper destacat tenim els pares, mares i mentors que davant qualsevol rebequeria imposem una pantalla electrònica perquè deixin de tocar el voraviu i ens deixin un espai de suposada tranquil·litat.
Ara bé, potser és que la manca de comprensió lectora va més enllà i el que no s’entén és la quantitat de barbaritats, mentides, incoherències i accions maldestres a la que aquesta societat estem condemnats:

• Una suposada esquerra espanyola que compleix estrictament les polítiques neoliberals dictades per Europa: partits i sindicats pactant una modificació de la reforma laboral i de la llei de pensions implantada pel PP.
• Una suposada esquerra espanyola PSOE i Sumar que de no sortir de nou elegits cridarà a omplir els carrers contra PP i Vox, oblidant que gràcies a la llei mordassa que no han modificat la repressió serà generalitzada i no sols pels independentistes.
• Uns partits independentistes més pendents de les seves capelletes, dels seus interessos i de la seva quota de poder que de fer un projecte comú i consensuat de país.
• Una esquerra independentista que ni fa d’esquerra, acceptant les polítiques neoliberals i sostenen al govern repressor de l’estat espanyol, ni fa res per la independència ni per aquells que van lluitar als carrers per desenvolupar-la.
La classe treballadora catalana ho tenim ben cardat, potser és per això que l’abstenció a les últimes eleccions ha estat molt elevada, doncs aconsegueixen que el desencís amb la classe política sugui tant alt com el nivell de comprensió de les nostres criatures.
El mateix succeeix a l’Hospital, la incredulitat de la plantilla és proporcional a les realitats que patim en el dia a dia. Els responsables de la nostre Institució ens demanen implicació vers el projecte Més Sant Pau……pero seguim patint descobertures, criteris arbitraris, aplicacions de barems unilaterals, informacions dispars, moviments de plantilla sense cap criteri homogeni i noves contractacions que no s’entenen sense saber qui paga el deute….. quan això passa, la plantilla es torna escèptica com el gos petaner que sap que tard o d’hora rebrà un calbot o un cop de roc.
Vés no sigui que la gent en general, incloent-hi les nostres criatures i envers tot el que veuen, escolten i llegeixen no arribin a la ferma