Suport a la lluita educativa
Des de la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya (FTC-IAC) expressem el nostre suport ferm i inequívoc a les mobilitzacions i vagues del personal educatiu, així com a la lluita sostinguda que està protagonitzant el col·lectiu docent.
Volem reconèixer especialment el paper de la USTEC·STEs (IAC) i la resta de sindicats combatius que han mantingut una posició coherent amb el mandat de les assemblees i del professorat, defensant fins al final unes reivindicacions que responen a les necessitats reals del sector.
Acord insuficient dels sindicats pactistes
Denunciem l’acord assolit entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT, que s’ha tancat d’esquena a la majoria del professorat i de la seva representació sindical real. Aquest acord no només és insuficient en contingut, sinó que suposa un intent de desactivar el conflicte i debilitar la força col·lectiva construïda durant mesos de mobilització. Els sindicats pactistes han optat per legitimar una proposta que no resol les qüestions de fons i que ha estat àmpliament rebutjada pel col·lectiu docent.
La unitat sindical no es trenca per qui manté la lluita, sinó per qui signa al marge del mandat dels treballadors i les treballadores.

Deteriorament dels serveis públics
Assistim a un deteriorament progressiu i estructural dels serveis públics. El sistema sanitari i l’educació pateixen un procés de desmantellament sostingut: infrafinançament crònic, precarització de les plantilles i processos creixents d’externalització, mentre el negoci privat guanya terreny. El transport públic, sotmès a lògiques de rendibilitat i no de servei, empitjora en qualitat, cobertura i condicions laborals, afectant especialment els barris i municipis obrers que en depenen per accedir a la feina i als serveis bàsics.
Aquesta degradació no és neutra: amplia les desigualtats i trasllada costos a les famílies treballadores, que acaben assumint amb temps, diners i drets allò que les administracions deixen de garantir.
Reivindicacions del sector educatiu
Recollim i fem nostres les principals reivindicacions defensades per la USTEC·STEs (IAC) i la resta de sindicats combatius:
- Recuperació del poder adquisitiu perdut després d’anys de retallades
- Reducció de ràtios amb impacte immediat a les aules
- Increment real de la inversió en educació pública
- Reducció de la jornada laboral i millora de les condicions de treball
- Estabilització de les plantilles i fi de la precarietat
- Més recursos per a l’educació inclusiva
- Reducció de la burocràcia i dotació de personal suficient
- Convocatòria i resolució de processos d’ocupació pública amb garanties
Aquestes reivindicacions no són màxims inassolibles: són mesures de mínims per revertir la situació actual i garantir un servei públic digne.
Unió sindical de classe i crida a la mobilització
Des de la FTC-IAC, defensem la necessitat urgent de reforçar una resposta unitària del conjunt dels serveis públics, basada en el sindicalisme de classe, assembleari i combatiu.
La lluita del sector educatiu ha de ser un punt d’inflexió. No podem permetre que es fragmenti ni que es desactivi. Cal estendre-la a la resta de sectors, especialment a la sanitat, on les condicions laborals i assistencials també són insostenibles.
Fem una crida a tots els treballadors i treballadores del sector públic a sumar-se a les mobilitzacions, a participar en les vagues i a organitzar-se als centres de treball.
En aquest sentit, des de la FTC-IAC treballem per impulsar properament mobilitzacions de totes les categories del sector sanitari, amb la voluntat de construir un front comú que defensi els serveis públics i les condicions de qui els fa possibles.
Defensar uns serveis públics forts, de qualitat i al servei de la majoria social només serà possible amb organització, mobilització i lluita sostinguda de tots els sectors.
Per això, hem de fer un pas endavant: sortir al carrer, omplir les assemblees i convertir cada centre de treball en un espai de resistència i organització col·lectiva.
Perquè els drets no es negocien a la baixa.
Perquè el futur dels serveis públics està en joc.
L’única lluita que es perd és la que s’abandona.





