Sistema públic de salut
En el seu article «Sistema públic de salut: Gestió directa o indirecta?», en Xavi Tarragón, afiliat i delegat de la FTC-IAC, analitza críticament el model de col·laboració pública-privada que domina la sanitat catalana i en destaca les seves conseqüències més rellevants.
En Xavi alerta que la proliferació de consorcis, empreses mixtes i entitats “instrumentals” ha configurat un sistema on “la confusió de rols facilita les irregularitats i dificulta el control democràtic”. Aquesta estructura fragmentada obre la porta a contractes poc competitius, pagaments injustificats, conflictes d’interès i una opacitat que impedeix un seguiment rigorós dels recursos públics.
L’article també subratlla que la recerca internacional no avala la suposada superioritat de la gestió privada. Diversos estudis mostren que els hospitals de gestió directa solen oferir igual o més eficiència i que la qualitat assistencial no millora quan els serveis s’externalitzen. A més, la mercantilització del sistema pot generar desigualtats, discontinuïtats assistencials i precarització de les condicions laborals.
Davant d’aquest panorama, tant en Xavi com la FTC-IAC defensem la necessitat de recuperar una sanitat de gestió directa, transparent i amb provisió majoritàriament pública, com a única manera de protegir el dret universal a la salut i evitar que la lògica del benefici privat s’imposi en un servei essencial.
Pots llegir l’article complet al Diari de la Sanitat:
«Sistema públic de salut: Gestió directe o indirecta?»
