Manifest unitari 30-J
Ciutadanes, ciutadans, companyes i companys de la salut,
És de públic coneixement que estem travessant temps molt difícils, amb una repercussió especialment greu sobre el nostre sistema sanitari. Les retallades, l’infrafinançament i les polítiques de privatització han posat en perill la continuïtat d’una assistència sanitària que havia estat un dels principals baluards de la nostra societat i un referent de qualitat reconegut arreu.
Durant dècades, els diferents governs han optat per la via de la contenció pressupostària i la transferència de recursos públics cap a la gestió privada, externalitzant serveis bàsics com manteniment, bugaderia, cuines, logística o esterilització. Aquest model, lluny de ser eficient, ha fragmentat el sistema, l’ha encarit i n’ha debilitat la capacitat de resposta.
El resultat és conegut: llistes d’espera insostenibles, urgències col·lapsades, una atenció primària saturada i unes condicions laborals cada vegada més precàries. La sanitat pública es manté avui gràcies a l’esforç sostingut de les seves treballadores, però ho fa en condicions de sobrecàrrega crònica i pèrdua de drets.
En aquest context, el III Acord de l’ICS (novembre 2023), signat per UGT, CCOO, SATSE i Metges de Catalunya, no representa una solució sinó una hipoteca per al futur laboral del sector. Lluny de revertir desigualtats, consolida renúncies, limita la negociació futura i perpetua la pèrdua de poder adquisitiu i de condicions dignes per a les treballadores.
Mentre els governs proclamen defensa de la sanitat pública, els pressupostos continuen sent insuficients i allunyats de les necessitats reals dels centres. Els polítics i gestors sostenen un discurs que no es correspon amb la realitat diària dels hospitals, CAPs i centres sociosanitaris, on el sistema es manté al límit del col·lapse.
Davant d’això, avui alcem la veu de manera clara i unitària:
AQUESTS PRESSUPOSTOS NEIXEN MORTS.
FALTEN 5.000 MILIONS D’EUROS PER A LA SANITAT PÚBLICA.
Falten recursos per reduir llistes d’espera, per descongestionar urgències i atenció primària, per garantir ràtios segures, per revertir retallades històriques i per recuperar condicions laborals i salarials dignes. Falten recursos perquè la salut no depengui del codi postal.
Ens diuen que no hi ha diners, però el que no hi ha és voluntat política. Cada euro insuficient destinat a la sanitat pública és un pas més cap a la seva mercantilització. I amb la salut de la gent no s’hi juga.
EXIGIM SOLUCIONS IMMEDIATES
Treballadores, sindicats, moviment veïnal i ciutadania organitzada exigim:
- Un fons extraordinari de 5.000 milions d’euros, amb finançament finalista, per reforçar personal, atenció primària, salut mental, sociosanitari i reducció de llistes d’espera.
- Recuperació íntegra del poder adquisitiu perdut i increments salarials reals vinculats al cost de la vida.
- Equiparació a l’alça de les condicions laborals entre ICS, SISCAT, consorcis i xarxa concertada.
- Reducció efectiva de jornada, conciliació real i homogeneïtzació de drets laborals.
- Ràtios assistencials segures i fi de la sobrecàrrega estructural.
- Contractació estable i cobertura immediata de baixes i vacants.
- Reversió de privatitzacions i externalitzacions, blindant el caràcter públic del sistema.
- Reforç estructural de l’atenció primària i comunitària fins al 25% del pressupost sanitari, i més recursos per salut mental i dependència.
- Participació real de treballadores i ciutadania en la planificació del sistema.
UN SISTEMA QUE ÉS DRET, NO MERCAT
La sanitat pública no és un servei qualsevol: és un dret col·lectiu construït amb dècades d’esforç de les seves treballadores i defensat des dels barris i les comunitats. La seva degradació no és casual, sinó el resultat de decisions polítiques sostingudes en el temps.
La història de la sanitat pública és també la història de la seva defensa: de la lluita per condicions dignes, contra la precarització i contra la conversió del sistema en un espai de negoci. Avui aquesta lluita continua, amb la mateixa aliança imprescindible entre treballadores i ciutadania.
Quan es deterioren les condicions laborals, es deteriora l’atenció. Quan es debilita la sanitat pública, es debilita la cohesió social.
UNITAT I LLUITA
No acceptarem resignació ni engrunes. No acceptarem més ajornaments ni promeses buides.
Continuarem organitzant-nos als centres de treball, als barris i a les places. Perquè la defensa de la sanitat pública és també la defensa de la dignitat col·lectiva.
Governi qui governi, la sanitat pública es defensa.
VISCA LA LLUITA DE LA SANITAT PÚBLICA!