El 25 de Novembre  és la diada internacional de la no violència contra les dones i les nenes.

Tràgicament encara hem de sortir al carrer per reivindicar la fi de les violències masclistes, malgrat que les legislacions tant locals com internacionals, suposadament, ens protegeixen de les agressions veiem que la realitat està plena d’agressions. Recentment hem vist com la cultura de violació s’ha fet evident amb l’enfocament del judici per la violació múltiple d’una dona jove, l’anomenat cas la manada.

Com a dones sindicalistes, tenim present el que es commemora el dia 25, l’assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i María Teresa Mirabal), també conegudes com les “papallones). Dones que van lluitar amb totes les seves forces contra la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo a la república Dominicana. El 25 de Novembre de 1960 van ser assassinades; posteriorment a la 1a Trobada Feminista de l’Amèrica Llatina i el Carib, que el 1981 es va celebrar a Bogotà, es va acordar sortir el carrer cada 25N per lluitar contra les violències masclistes tant a l’àmbit domèstic, com als llocs de feina i també a la lluita política i social.

Les dones sindicalistes hem de lluitar constantment tant als llocs de feina, on encara avui cobrem un 26% menys per la mateixa feina i patim assetjament. També moltes vegades ho hem de fer contra els prejudicis sexistes dels nostres companys de sindicat, no de tots, però per fer valdre les nostres opinions, ser portaveus etc… hem d’esforçar-nos moltes vegades més que d’altres militants homes.

La lluita feminista dins el sindicalisme, no és que sigui de justícia, sinó que és estratègica i sense ella les millores de les condicions de vida queden més lluny. Com volem que pugin els salaris si hi ha gent que només per la seva condició de dona cobra menys? Com volem un tracte humà a les feines si es pot vexar a persones pel seu sexe?.

Per tots aquests motius us animem a sortir al carrer el 25N, però sobretot a construir un sindicalisme i una societat més feminista.

Secretaria de la dona de la IAC – Intersindical Alternativa de Catalunya