És previst que en els propers dies es dicti una nova regulació d’urgència referida a aquest supòsit per tal d’adaptar a la situació d’urgència del moment present els mecanismes d’accés per a les empreses a la suspensió de contractes, especialment pel que fa als terminis i tràmits. De moment, a l’espera d’aquesta nova regulació, cal saber que la suspensió temporal de contractes pot ser instada per les empreses amb independència del nombre de treballadors que afecti i pot pot suposar la reducció de jornada entre un mínim del 10% i un màxim del 70%, acumulable en períodes diaris, setmanals, mensuals o anuals. És a dir, es podria reduir la jornada a raó d’un 12% de la jornada màxima anual i acumular-la per suspendre el contracte durant els propers 30 dies. Durant el període de suspensió, els treballadors afectats tenen dret a percerbre la prestació d’atur.
Els expedients de suspensió temporal es poden activar per raons de força major si l’activitat de l’empresa es veu paralitzada per ordre de les autoritats competents o si el volum d’absentisme és tal que impedeix l’activitat empresarial. En aquest cas, requeriria d’autorització per part de l’Autoritat Laboral que ha de constatar l’existència de la força major invocada.
En la situació actual, les empreses també poden acudir a la suspensió temporal si es veuen afectades de forma indirecta per la crisi sanitària com ara, per exemple, en cas de veure impossibilitat el subministrament dels materials que requereix per a la seva activitat o per una devallada sobtada i intensa de la demanda. En aquests casos en què la suspensió és per causa econòmica, tècnica, organitzativa o de producció, l’aprovació de l’expedient requereix de l’existència d’una negociació i període de consultes amb els representants dels treballadors i els terminis són considerablement més dilatats que en el supòsit de força major.