Algú podria pensar que anomenar 155 a una proposta de conveni de l’empresa( que avui no entrarem a valorar, però que us annexem per que li feu una ullada), es una absoluta exageració…….doncs analitzem-ho:

  • L’Estat espanyol va aplicar una intervenció de les comptes de la Generalitat.
    • L’Hospital de Sant Pau ens va aplicar unes retallades salarials(5%, objectius, etc) i retallades socials(complement baixes, dies metge d’empresa, escola bressol, etc).
  • Més tard, l’Estat Espanyol va intervindré la Generalitat, obviant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
    • L’empresa ens va intervindré la capacitat negociadora, obviant el conveni vigent i aplicant una normativa unilateral, que entre altres coses ens augmentava la jornada laboral anual i ens treia els dies de festa fora de jornada.
  • Ara l’Estat, en aplicació del 155, ens diu que sinó s’accepta un govern de la Generalitat que els satisfaci, amb les condicions que ells vulguin, i amb un President de la Generalitat que considerin adient i ens aplicaran un 155 més dur, que comportarà més pèrdua d’autogovern.
    • Els responsables del nostre Hospital ens diuen  que si no acceptem un conveni a la baixa, on reconeguem i consolidem les retallades fetes de manera absolutament unilateral per part de l’empresa, ens pot deixar d’aplicar la normativa unilateral que ens aplica ara i  aplicar el conveni del sector SISCAT(que esta per sota de les nostres actuals condicions).

Es a dir, als responsables del nostre l’Hospital com als de l’Estat Espanyol, “PPeixen” i demostren que quan un creu tenir tot el poder no li tremola el pols per comportar-se d’una manera  despòtica, prepotent i xantatgista. Ni te cap problema en mostrar una total manca de respecte vers els treballadors/es, els nostres drets, a la pròpia Institució i fins i tot a la seva pròpia capacitat intel·lectual.

Un pot creure tenir circumstancialment la força de la llei, però si aquesta no ve acompanyada de la força de la raó, de la justícia i de la ètica, el seu recorregut no te ni aquiescències ni autoritat.

Com a FTC-IAC vàrem celebrar que la Direcció del nostre centre remarques en groc públicament paraules de llibertat de persones i pobles, però fora bo que reflexionessin i abandonessin el seu esbiaixat daltonisme ideològic:

  •   No hi ha llibertats sense un poble plenament lliure i no hi ha pobles lliures sense una classe treballadora que es senti corresposta i vegi reconegut els seus drets.

Sr. Gerent, Srs del Patronat, Sr Gamell, reflexionin, actuïn d’acord amb els seus principis cromàtics i facin que els seus treballadors/es recuperin allò que els han tret, potser aquest serà el gest més important per fer país i de ser veritablement lliures, més enllà de remarcar amb color groc lletres i paraules grandiloqüents.

 

La FTC-IAC, ara com sempre, vol un Conveni Col·lectiu, però el preu de la seva signatura no pot passar per donar per bones les retallades implementades de manera unilateral per part de l’empresa en el decurs d’aquests últims anys. El que demanem es la restauració de les minves sofertes i el restabliment dels nostres drets, si no es així, vostès com empresa en virtut de la seva normativa unilateral poden seguir fent allò que creguin oportú, però sense la nostra complicitat, ni la nostra signatura