Vivim en temps convulsos on les preses i les cabòries ens fan demanar explicacions fàcils i digeribles. Això ho saben els governs i és per això que copen i segresten mitjans de comunicació i fan del relat la guerra més cruenta……. ens hem acostumat a jutjar les conseqüències sense analitzar els motius que les produeixen….. busquem qui són els bons i qui els dolents per no haver de malbaratar temps entenent qüestions complexes que ens queden lluny.
Amb Israel i Palestina passa el mateix, fa unes setmanes Netanyahu era considerat per la comunitat internacional un corrupte antidemocràtic que trencava amb la separació de poders……. avui ja sembla un nou heroi……. sembla que tornem a les tesis colonialistes on es deia: ” sabem que és un cabró, però és el nostre cabró”…i així ens ha anat com a humanitat.
És evident que qualsevol mort és de lamentar i que el desitjable és que tot conflicte es resolgui negociant i imperant la pau…… però aquest món no és d’unicornes malves…
Qui vulgui saber i jutjar que passa a Gaza al marge de les imatges d’horror d’aquests dies hauria de saber que Gaza és el camp de concentració més gran del món, assetjats i confinats per Israel per terra, mar i aire: 2 milions de persones viuen en 362 kilòmetres quadrats, sent, per tant, una de les densitats poblacional més alta del planeta …on el 97% de l’aigua no és potable, on l’electricitat és subministrada per Israel sota les seves premisses, on el 56% de la població viu en extrema pobresa, on hi ha un atur juvenil del 64%, on el 80% de la població depèn d’ajuda internacional i el 70% de la població són persones refugiades fruit de l’ocupació israeliana en el 1948.
Des de l’any 2000 2.287 infants palestins han estat assassinats a mans de forces d’ocupació israeliana…i aquests també són morts i són nens…. i d’aquests ningú parla ni es fa reso.
Israel no respecte ni els drets humans, ni el dret internacional, ni les diferents resolucions de l’ONU. La política colonialista i d’apartheid aplicada pel sionisme, sols serveix per a l’extensió del seu estat a costa dels habitants palestins, les seves propietats, les seves terres reconegudes i els seus drets……. sovint davant d’un conflicte es diu que ni uns són tan bons ni els altres tan dolents…… però sí que hi ha molt cabró consentit i recolzat, en funció dels interessos polítics, econòmics i de la geopolítica necessària per mantenir poders i lobbies.
Qui cregui en l’autodeterminació dels pobles, no hauria de tenir dubtes i en cas que aquestes sorgeixin, ja ho deia el nostre mestre Lluís Maria Xirinacs: des del més profund convenciment dels meus idearis pacifistes, entre la violència dels opressors i la violència dels oprimits, jo sempre estaré amb els segons.